Traça un perímetre

Un retrat calidoscòpic d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries  –que són les nostres.

Escrit com una cartografia de les últimes dècades i —potser— les que vindran, Traça un perímetre aplega quatre moviments. Del relat històric a la recerca detectivesca, la faula, el reportatge i la ficció pulp, les aventures que s’hi narren travessen paisatges canviants per la força dels seus personatges. Adolescents de perifèria, a tocar dels despoblats de la Catalunya interior, que proven d’entendre fins on poden arribar envoltats com estan de quinquis, bojos, cap-rapats i adults que se’ls endú el corrent. Artistes delinqüents que alimenten el propi mite de silenci i que documenten clandestinament les cues de migrants que travessen Europa. Una caravana que avança des de l’Hindu Kush seguint una crida animal, buscant inversament el límit cap a l’interior, creuant-se amb xarxes de traficants i amb la necessitat de sentir explicar històries. Un espia industrial que es reinventa i una coyote altruista que fugen per un espai distòpic sense noms, recorrent un amor sotmès a la provisionalitat.

Quatre moviments sobre l’instint de construir el propi món i les possibilitats de sortir-se’n, i que reflexionen sobre la permanència —o no— de l’escriptura. Entrellaçats de vegades conceptualment, de vegades pels seus protagonistes o narradors, els quatre relats de Traça un perímetre componen un retrat calidoscòpic d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries, que són les nostres. Els personatges que donen vida al nou llibre de Cesc Martínez estan abocats a una recerca perpètua en un espai que es plega i s’esquinça contínuament, obligant-los a obrir, l’un rere l’altre, tota mena de camins imperfectes.

Visita la web de Cesc Martínez: www.cescmartinez.net

«Una maquinària arravatadament seductora. Martínez ha escrit una novel·la que el lector llegirà d’una tirada, des del principi fins al final» (Ponç Puigdevall, El País – Quadern)

«L’autor fins ara conegut per Opi i sardines ha fet una novel·la que s’articula com un llegat viu. Al títol hi ha el secret, la Idea poètica a partir de la qual les històries s’individualitzen i es disparen cap a l’infinit». (Ponç Puigdevall, El País – Quadern)