Jaume Sisa (1948). Natural de Barcelona i fill de la Paquita i del senyor Sisa, després d’una infantesa normal i corrent, aprofita bonament els estudis de comerç general i, de més grandet, es compra amb guanys propis una guitarra. Havent passat per feines variades, relatives a la seva condició social, exerceix de cantautor galàctic una colla d’anys, perseguit de prop per una miopia endèmica i familiar. Enregistra més d’una vintena de discos, fa música de ball, collage sentimental, teatre, sorolls refinats i, de tant en tant, dona una nota fora de to, per si un cas. A partir de mitjans dels vuitanta floreixen una sèrie de personatges entorn d’ell que el col·loquen definitivament en òrbita perpètua al voltant d’una galàxia que va del Poble Sec fins a l’infinit més nebulós.

Es declara partidari del descobriment d’Amèrica i assegura que el capellà diu: «La veritat de la vida és l’autèntica mentida.» Antiprofessional, mínimament cultivat del bolet i artista de franquícia il·limitada, pensa morir-se quan li toqui i considera que l’alegria inconscient, la que no fa riure, és de les poques coses bones que val la pena tastar sense mesura. 

Fotografia: © Víctor Parreño - Qualsevol Nit.