La Harriet Burden va ser una figura enigmàtica de l’art novaiorquès dels vuitanta i ara, al cap d’uns anys de la seva mort, és objecte d’una investigació acadèmica. Una indagació detectivesca, perquè la personalitat de la Harriet és polièdrica i desconcertant.

Esposa del marxant Felix Lord, mare de dos fills, amfitriona del més granat del món cultural i mecenes, la Harriet va ser, sobretot, una artista ignorada per la seva condició de dona en un entorn marcat per un masclisme latent. I, per denunciar-ho, va posar en marxa un experiment transgressor amb l’exposició de la seva obra a través de tres homes que li serviran de màscara: l’Anton Tish, en Phineas Q. Eldridge i en Rune. Però en aquest joc arriscat els egos, els anhels i les pulsions sexuals desencadenaran unes tempestes incontrolables i desembocaran en una mort ritual i pertorbadora.

El resultat és un exercici brillantíssim, una narració polifònica que, a partir dels diaris de la Harriet, testimonis i crítiques i articles de l’època, reconstrueix la personalitat i la proposta estètica d’aquesta dona, el seu joc de falses identitats per descobrir les mesquineses dels qui mouen els fils del mercat de l’art. Siri Hustvedt ens regala una novel•la prodigiosa sobre el paper de la dona com a creadora, però també una reflexió sagaç sobre la identitat, l’ambició, el desig i l’engany.

«Una d’aquestes novel•les en què un autor consagrat resumeix triomfalment la seva trajectòria i potser fins i tot supera el que ha fet abans» (James Walton, The Spectator).

«Construïda com un d’aquells mecanismes narratius nabokovians… L’heroïna és com els herois de Philip Roth o de Saul Bellow» (Fernanda Eberstadt, The New York Review of Books).

«Plena d’emocions i de saviesa» (Arifa Akbar, The Independent).