Per a l’Aurianne

Encara no sabia que la Donate pertanyia a la categoria dels ofesos perpetus. Els seus retrets em feien passar vergonya.

–No es deixa així, un lavabo –em va dir.

–Perdó! Què he fet?

–Ho he deixat tal com estava. Vull que te n’adonis tu mateixa.

M’ho vaig anar a mirar. Ni mullena a terra ni cabells al desguàs.

–No ho entenc.

Se’m va acostar amb un sospir.

–No has estirat la cortina de la dutxa. Com vols que s’eixugui, si la deixes tota plegada?

–Ai, sí.

–I no has posat el tap al flascó de xampú.

–Però si és el meu.

–I què?

Vaig tapar el que jo no anomenava flascó sinó directament «el xampú». Decididament, no era un exemple de bones maneres.

La Donate me les ensenyaria. Ella tenia vint-i-dos anys. Jo, tot just en tenia dinou. Estava en l’edat en què aquesta mena de diferència encara sembla significativa.

De mica en mica em vaig adonar que es comportava igual amb la majoria de gent. Per telèfon, la sentia respondre als seus interlocutors:

–Li sembla normal, parlar-me en aquest to?

O:

–No penso tolerar que se’m tracti d’aquesta manera.

I llavors penjava. Jo li preguntava què havia passat.

–Qui t’ha donat el dret d’escoltar les meves converses telefòniques?

–No t’escoltava, t’he sentit.

El primer cop que vaig fer anar la rentadora hi va haver un drama.

–Ange! –em va cridar.

Vaig anar-hi, pressentint el pitjor.

–Es pot saber què és, això? –em va preguntar, ensenyant-me la roba que jo havia estès on havia pogut.

–He fet la bugada.

–No és Nàpols, això. Posa-la en una altra banda, la teva roba.

–On? No tenim estenedor.

–I? Que potser estenc la meva on em dona la gana, jo?

–Pots fer-ho.

–La qüestió no és aquesta. És una falta d’elegància, ves. I et recordo que ets a casa meva.

–Bé que pago la meva part del lloguer, no?

–Ah. O sigui que, com que pagues, et penses que tens dret a tot?

–De debò, què se suposa que n’he de fer, de la roba molla?

–A la cantonada hi ha una bugaderia. Hi tenen assecadores.

Vaig guardar-me la informació, decidida a no fer servir mai més la seva rentadora.

* * *

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

* * *

Descobreix més sobre Els aeròstats d'Amélie Nothomb aquí.