«Ho havíem intuït a partir de la lectura de llibres anteriors, però amb Un home de paraula ha esdevingut un fet incontrovertible: Imma Monsó és una autora excepcional»  (Vicenç Pagès Jordà, L’Avenç).

Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, com conciliar la necessitat d’oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? Com conjugar el record i l’oblit de la millor manera possible? Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, l’amor en una parella? Són les preguntes que es planteja una dona de quaranta-tres anys al llarg d’aquestes pàgines mentre, amb humor i vitalitat, fa un repàs de la singular personalitat de l’home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l’adopció de la seva filla, la complicitat intel·lectual que es va crear entre tots dos...

Una novel·la que és un singular tractat del dol i un intent de reconstruir la presència de la persona desapareguda amb paraules i humor, les úniques armes que poden guanyar la partida a la mort.

«Ho havíem intuït a partir de la lectura de llibres anteriors, però amb Un home de paraula ha esdevingut un fet incontrovertible: Imma Monsó és una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L’Avenç).

«Imma Monsó evita l’abús de sentimentalisme amb classe i mestria gràcies a les estratègies de l’humor i de la mirada freda amb què s’enfronta al relat dels absurds que pauten la vida quotidiana després de l’experiència de la mort» (Ponç Puigdevall, El País).

«Arravatada, lúcida, ferotge i hilarant declaració d’amor absolut al marit mort i de dolor pel marit mort, però també una reflexió sobre la manera com els morts perduren en els vius i un exorcisme que s’acaba quan el mort es converteix en la segona pell del viu» (Javier Cercas).