Memòria i mite de Felanitx en l’obra narrativa completa d’un gran savi mallorquí. 

Pròleg d’Emili Manzano.

El present volum recull l’obra narrativa completa de l’historiador Miquel Barceló Perelló (Felanitx, 1939-2013), integrada pels reculls de narracions El terme de Manacor (2007) i Trenc d’alba (2009), el text per a una exposició del pintor homònim i convilatà «Miquel Barceló vist per Miquel Barceló» (2010) i la novel·la autobiogràfica L’hivern de 1947, a la vila, «malauradament inconclusa, tot i que no incompleta», com diu Emili Manzano al pròleg.

Especialista en la societat d’al-Andalus i les conquestes feudals –en alguna ocasió es va definir com a «estudiós d’exterminis»–, en les obres que constitueixen El cercle de Felanitx va rescatar la memòria del seu Felanitx en una Mallorca en plena postguerra. Precís en les descripcions del poble i els seus habitants, determinat a l’hora de fixar els detalls d’una feta, atent a reproduir tant la parla com els silencis del seu temps, Barceló va bastir en una obra tan breu com vibrant tot «un món d’una absorbent complexitat simbòlica, històrica i emotiva», en paraules de Julià Guillamon.

«La variant felanitxera del mallorquí, és a dir, del català, la dominava com pocs. Li agradaven la poesia i la prosa, i tenia un enorme talent de narrador» (Narcís Comadira, Ara)

«Articulà un sistema narratiu incandescent, estrany en la literatura en català, amb ecos d’oralitat i de clàssics antics» (Andreu Manresa, El País)

«Ha estat un dels homes més brillants nascuts en aquesta terra en molt de temps» (Guillem Frontera, Ara).