Nothomb reinventa un conte clàssic de Perrault i crea una deliciosa rondalla moderna sobre l'amor i la bellesa.

En Déodat és el nadó més lleig del món, però a mesura que creixi demostrarà que posseeix una ment privilegiada. No obstant això, tindrà dificultats serioses per comprendre els misteris de l’amor. La Trémière, per contra, és una nena d’una bellesa captivadora, però es mostra passiva, només parla quan és imprescindible i no sembla que reaccioni davant les provocacions. I, com que els pols oposats s’atreuen, els inadaptats Déodat i Trémière estan destinats a trobar-se…

Reprenent la fórmula que va utilitzar fa uns anys a Barbablava, Amélie Nothomb recorre a un conte de Charles Perrault i el transporta al món actual a manera de faula moderna gens innocent. Clarivident i elegant com sempre, amb la seva fluïdesa narrativa, l’autora explora les incerteses de la infantesa i l’adolescència, aborda la diferència i les dificultats per adaptar-se d’aquells que són singulars i reflexiona sobre la veritable naturalesa de l’amor i de la bellesa.

En Riquet del plomall és una nova mostra del talent inesgotable de l’escriptora belga, un nou pas de rosca enginyós, poètic i crític a un conte de fades de tota la vida. En paraules de l’autora, «l’art té una tendència natural a concedir un lloc de privilegi al que és extraordinari».

«Una novel·la deliciosa impregnada de filosofia» (Joëlle Smets, Le Soir Magazine).

«Una historia d’amor, o més aviat de transformació amorosa, que fuig del cinisme per celebrar la bellesa que de vegades costa de distingir» (Lire). 

«És sense cap mena de dubte una de les seves novel·les no autobiogràfiques més aconseguides» (Marie-Françoise Gihousse, L’Avenir).