L’esperada nova novel·la de Kazuo Ishiguro després del Premi Nobel. Una història de ciència ficció que s’interroga sobre allò que ens fa humans.

La Klara és una AA, una Amiga Artificial, especialitzada a tenir cura d’adolescents. Ara s’està en una botiga, esperant que algú la compri i se l’en­dugui a casa, a una llar. Mentrestant, contempla l’exterior des de l’aparador. Observa els vianants, com actuen, quins gestos fan, i és testimoni d’epi­sodis que no acaba d’entendre, com quan dos ta­xistes es barallen. La Klara és una AA peculiar, és més observadora i més donada a fer-se preguntes que la majoria dels seus congèneres. I, com els seus companys, necessita el Sol per alimentar-se, per carregar-se d’energia. ¿Què hi trobarà, al món exterior, quan surti de la botiga i se’n vagi a viu­re amb una família? ¿Desxifrarà bé els comporta­ments, els sobtats canvis d’humor, les emocions, els sentiments dels humans?

Aquesta és la primera novel·la de Kazuo Ishi­guro després de rebre el Premi Nobel. La Klara i el Sol és una preciosa paràbola sobre un món segre­gat i malmès, inquietantment proper al nostre. Hi emergeixen una contrastada potència fabuladora, una prosa exquisida i matisada i una capacitat única per explorar l’essència de l’ésser humà i fer-se preguntes torbadores.

«Un novel·lista extraordinari, tant per la qualitat de la seva feina com pel fet que mai escriu la matei­xa novel·la, ni la mateixa mena de novel·la, dues vegades» (Neil Gaiman).

«Un novel·lista d’una elegància incomparable» (Joanna Kavenna, Pros­pect).

«Un mestre de la construcció d’històries» (Margaret Atwood).