El llibre arrenca amb una frase demolidora: «En Tito té paràlisi cerebral.» És la primera de les 424 passes en què avança aquest testimoni escrit a fogonades i sense caure en el sentimentalisme. Diogo Mainardi és un escriptor brasiler. Quan va néixer el seu fill Tito la família vivia a Venècia. Un error mèdic va fer que al nen li faltés oxigen durant el part. Lluny de deixar-se endur per la desolació, l’autor va prendre una decisió: «He acceptat la paràlisi cerebral d’en Tito. L’he acceptat amb naturalitat. L’he acceptat amb enlluernament. L’he acceptat amb amor.»

La caiguda és el relat d’aquest trajecte, la lluita per en Tito, per comunicar-s’hi, per aconseguir que camini. Una aventura que es porta a terme amb un bagatge cultural que ajuda el pare a entendre el que ha succeït i a plasmar-ho literàriament: des de Proust i la seva obsessió per la memòria fins a les analogies amb Rembrandt i el seu fill, també anomenat Tito, passant per Abbott i Costello, Dante, Ruskin, Pound, Assassin’s Creed II, U2, Pietro Lombardo i Tintoretto, Shakespeare, Leopardi, Neil Young… El resultat és un llibre bellíssim i lúcid sobre la paternitat, la superació, la comprensió de qui és diferent i la passió per la vida.

«Veraç i literari. Artificiós i alhora d’una honestedat i d’una sinceritat aclaparadores. Ple de dolor i de felicitat. Vital i amb reflexions curulles de saviesa» (Roberto Cotroneo, Il Messaggero).

«Un llibre meravellós, en què cada pàgina, cada espai en blanc, cada paràgraf, és una carícia d’amor incondicional d’un pare cap al seu fill» (Marco Filoni, Il Fatto Quotidiano).