Efervescència i melancolia: una novel·la sobre l’amistat en un món abocat al col·lapse.

La Rita viu a la Colònia, dalt d’un cim on homes cansats buiden una mina a punt d’esgotar-se. Des d’allí, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, tot d’una, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a ciutat, apaga el foc amb la resta de joves del Servei.

Aquesta novel·la ressegueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors amb en Fèlix i en René –i la nostàlgia del futur que no serà. Junts viuen l’emancipació i l’efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d’una època marcada per l’extinció: com deu ser el brunzit d’una abella? En un món abocat al col·lapse, allà on la vida es fa impossible de viure, la Rita i en Líton converteixen l’amistat en una confabulació per pensar un univers habitable.

Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, Ofert a les mans, el paradís crema és melancòlica com només ho pot ser assistir a la fosa en negre de la joventut del món.

«És un dels joves prodigiosos de la poesia del nostre país» (Pepa Blanes, Cadena SER).

«El català de Guasch és actual, bombollejant, capaç de descriure amb llum interna els matisos d’allò real, una prosa que desborda la sensibilitat d’un autor poeta» (Valèria Gaillard, El Periódico).

«Una descripció de l’horror feta des de la fascinació que normalment es reserva a la bellesa» (Guillem Gisbert).

--

Escolta el pòdcast Paradís, les converses de l'autor amb altres creadors al voltant de les qüestions centrals de la novel·la, com l’amistat, l’amor, la classe, la família o  la possibilitat de viure en un món inhabitable.

--