El teatre i el seu doble, obra de la que formen part els cèlebres «Manifestos del teatre de la crueltat», és un dels textos de més gran influència en el teatre actual. Antonin Artaud (1896-1948), autor i actor teatral, poeta, lligat durant un temps al moviment surrealista, escriptor «maudit» recentment descobert, és un personatge fascinant.

La seva vida, amb greus crisis nervioses des de la infància, està basada en el refús del món i de la societat. No vol reformar ni modificar, sinó inventar una nova forma de relació humana.

Aquest refús global, aquest «viure fins al final, i sense consolar-se en les paraules, el drama de la interioritat» (Gaëtan Picon) es manifesta en molts aspectes. Així, intenta retrobar per mitjà de l'opi la unitat de la seva personalitat i refusa el sexe que, per altra banda, el fascina.

En el 1945, després d'una crisi mística i de vuit anys d'internament psiquiàtric, destrossat físicament, però més lúcid que mai, escriu durant dos anys les seves millors poesies i els seus atacs més durs i objectius contra una cultura que no fa més que readaptar l'home al seu ambient, mistificant la seva consciència.