El punt de partida és un lloc, un pis situat a París, a Montparnasse, i una data, el 23 de desembre de 1936, i l’obsequi d’un escriptor a un altre escriptor: una jaqueta de pana que, considerant qui feia el regal, és possible que dugués incrustades a les solapes restes de greix de balena. El generós donant era l’escriptor Henry Miller. El nordamericà va tenir la pensada que al seu visitant, George Orwell, que anava de camí a Espanya per combatre en la Guerra Civil, li aniria bé sentir aquella escalfor durant l’hivern espanyol, tot i que va puntualitzar que la jaqueta no era a prova de bales. El regal, va dir Miller, era la seva contribució a la causa republicana i antifeixista.

La trobada entre els dos homes –el nord-americà en tenia quaranta-cinc i l’anglès, trenta-tres– havia estat ben greixada amb antelació per la bona crítica que Orwell havia dispensat a la novel·la de Miller Tròpic de càncer, un article que va propiciar un intercanvi amistós de cartes entre els dos autors. L’ocasió ens ofereix un tableau vivant i és alhora el nucli del cèlebre assaig «Inside the Whale» («Dins la balena»), que Orwell va publicar tot just tres anys després, el 1940, a l’editorial Gollancz. Tot i compartir un cert grau d’admiració mútua, els dos autors discrepaven en moltes qüestions. Henry Miller, autoexiliat, bohemi empedreït, pessimista cultural i hedonista, amb una vida sexual inesgotable –o esgotadora, com remarcarien les feministes de la segona onada als anys setanta–, sentia una profunda indiferència per la política i l’activisme, fos del tipus que fos. Com a escriptor es trobava, segons la definició d’Orwell, «dins la balena». Les opinions polítiques de Miller eren ingènues, egocèntriques i despreocupades. En una carta a Lawrence Durrell, Miller va escriure que se sabia capaç de tombar l’ascens del feixisme i de truncar l’amenaça de la guerra només que el deixessin cinc minuts tot sol amb Adolf Hitler i fer-lo riure.

La font que recull la versió de Miller sobre aquesta mateixa trobada és un llibre de l’autor austrobritànic Alfred Perlès, amic de Miller de tota la vida que va publicar una biografia del nordamericà el 1955. La breu descripció que, en canvi, en fa Orwell prové de «Dins la balena». Des d’un punt de vista estètic i polític, els dos homes no podien estar més allunyats l’un de l’altre. Orwell es trobava, en aquella època, molt a fora de la balena, profundament compromès amb la causa antifeixista i la justícia social al seu país. «Senzillament em va dir», recorda Orwell, «que anar a Espanya en aquell moment era, ras i curt, el que faria un idiota... que les meves conviccions sobre combatre el feixisme, defensar la democràcia i tot plegat eren bajanades». Miller no va esmerçar gaire temps a dissuadir Orwell de no posar els peus a Espanya. De fet, creia que la civilització moderna estava condemnada i tot allò li relliscava. Segons la biografia que en va escriure Perlès, Orwell va confessar a Miller que se sentia culpable dels anys que havia treballat per a la Policia Imperial de l’Índia a Birmània. Miller trobava que el seu visitant ja havia fet prou per expiar la culpa, fent la vida dels pelacanyes i escrivint The Road to Wigan Pier. Orwell li va explicar que a Espanya s’estava lliurant una batalla vital pels drets humans i que no podia mirar-s’ho sense fer-hi res. El món lliure i la democràcia protegien la llibertat de l’artista –implícitament, doncs, la del mateix Miller. Orwell insistia, escriu Perlès, «que quan els drets i fins i tot la mera existència de tot un poble estan en joc, no et pot passar pel cap no sacrificar-te. El britànic va expressar les seves conviccions amb tanta franquesa i humilitat que Miller va desistir de seguir amb qualsevol discussió i sense dilació li va desitjar bona sort». Abans que marxés, però, li va oferir la jaqueta, molt més soferta, va pensar, que l’elegant trajo blau que Orwell duia aquell dia.

Pel que sembla els dos escriptors es van acomiadar de manera amistosa. A «Dins la balena», Orwell fins i tot arriba a defensar la llibertat estètica de Miller a l’hora de rebutjar el compromís polític. I Miller, per la seva banda, almenys segons Perlès, també li hauria donat la jaqueta a Orwell si se n’hagués anat a Espanya a lluitar per la causa feixista.

He observat algunes fotografies d’aquell hivern on, entre altres reclutes, es pot veure Orwell al costat de les casernes de Barcelona o al front d’Aragó, però no he estat capaç de trobar-hi cap jaqueta de pana sense protecció antibales. Gràcies a Homenatge a Catalunya, sabem que aquella mateixa nit, al tren, Orwell encara duia posat el seu elegant trajo blau. L’endemà, quan s’apropaven a la frontera, un dels passatgers li va aconsellar que s’amagués el coll de la camisa i es tragués la corbata, no fos cas que arribats a la frontera a les milícies anarquistes els semblés massa aburgesat i l’obliguessin a girar cua. És possible, doncs, que la jaqueta de Miller anés a parar, el vespre abans, a les espatlles d’algun vagabund o fins i tot que Orwell l’entaforés en un cubell d’escombraries allà mateix, a Montparnasse. Al capdavall, aquesta és la llibertat inalienable de l’escriptor, podria haver dit.

Aquestes diferències entre Miller i Orwell representen els dos pols, nord i sud, de l’eix amb què els autors han d’afrontar la seva tasca, tant ara en els nostres temps convulsos com el 1936 o, més concretament, el 1940. Els escriptors es poden moure al llarg d’aquest eix segons les seves necessitats durant una vida dedicada a l’escriptura. No hi ha manera d’evitar-lo –o ni més ni menys poder evitar-lo era la llibertat que Orwell volia garantir en el seu assaig. Tenint en compte la seva posició com un dels autors políticament més compromesos de la nostra època –i no només en la teoria–, «Dins la balena» és un regal, un regal més, de generositat en el seu ofici d’escriptor. Aquest és el cor del seu assaig. És això el que li confereix aquest títol tan curiós, que li arriba via Miller procedent d’Anaïs Nin, que al seu torn s’inspira en El Greco passant per Aldous Huxley. «Ets aquí», escriu Orwell, «en aquest espai que sembla fet a mida, tot fosc i encoixinat, amb metres i metres de greix de balena que et separen de la realitat, capaç de mantenir una actitud d’absoluta indiferència, passi el que passi. Una tempesta prou forta per enfonsar tots els vaixells de guerra només t’arribaria com un eco llunyà... Més que estar mort, aquesta és la fase final, insuperable, de la irresponsabilitat... Miller és dins la balena... no sent cap mena d’impuls per alterar o controlar el curs del que està vivint...»

* * *

Traducció d'Ariadna Pous Solà.

* * *



Descobreix més de L'espai de la imaginació de Ian McEwan aquí.