En memòria de
James Crawford (1948-2021)
i
Louise Rands Silva (1964-2021)

Què és una colònia
si no la brutal veritat
que quan parlem
s’obren les tombes.
I caminen els morts?
EAVAN BOLAND,
«Testimoni», 1998

PRÒLEG: «LA COUR!»

Les Chagos. Un arxipèlag amb un nom tendre
com una carícia, fervent com la recança, brutal
com la mort...
SHENAZ PATEL,
Silence of the Chagos, 2005

«La Cour!» Són les paraules que, un matí d’estiu a la Haia, va pronunciar solemnement un home amb vestimenta formal i una impressionant cadena de plata que li penjava del coll, símbol d’autoritat. Com s’ha fet des de fa dècades, va anunciar l’entrada parsimoniosa dels jutges al Gran Saló de Justícia, tots togats i empolainats, que es van dirigir cap als seients respectius darrere d’una taula ben llarga. El president, un somali de tarannà tranquil que coneixia de primera mà què significava rebre la generositat colonial britànica i italiana, estava al mig dempeus. Va donar un cop d’ull a tota la sala, va mirar les atapeïdes fileres d’advocats i diplomàtics, periodistes i intèrprets, emmarcats pels amplis vitralls i les aranyes de vidre, i tot seguit ens va convidar a seure.

A la segona fila, just darrere meu, seia una dona menuda vestida de negre, aferrant amb les mans una petita bossa de mà també negra que li conferia un aire de formalitat, de dignitat. Havia viatjat des de la llunyana illa de Maurici com a membre de la delegació del seu país. Era a la Haia per explicar una història, el breu relat dels seus primers anys de vida, amb l’esperança de fer decantar els catorze jutges en la direcció que li permetés tornar al lloc on va néixer. Casa seva, la seva llar de debò, era Peros Banhos, una illa petitíssima situada a l’arxipèlag de les Chagos, enmig del vast oceà Índic. Feia cinc dècades que n’havia estat expulsada a la força, amb uns quants centenars de persones.

* * *

Traducción de Ariadna Pous Solà

* * *

Descobreix més sobre L'última còlonia de Philippe Sands aquí.