Reunit a Barcelona el 9 de gener de 2018 per celebrar la deliberació final, el jurat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Isabel Obiols i Silvia Sesé va decidir atorgar el 3r Premi Llibres Anagrama de Novel·la, dotat amb 6.000 euros i al qual s’han presentat 28 originals, a l’obra 

Les possessions, d’A. (pseudònim).

Un cop oberta la plica, el premi correspon a Les possessions, de Llucia Ramis.

El jurat destaca la mestria i la solidesa narrativa de l’autora, que ha lliurat una novel·la composta per múltiples capes, narrada per una veu protagonista d’una gran humanitat i escrita amb una llengua rica i vibrant.

En paraules de membres del jurat:

«En la seva aparent representació del caos del dia a dia, on qui més qui menys es baralla amb novel·les familiars, novel·les socials, l’obsessió amb el jo de l’autoficció, reflexions assagístiques si ens posem estupends i, fins i tot, algun thriller internàutic, Les possessions aconsegueix la sensació de conjunt valent-se d’un pols narratiu que ho empeny tot cap a la mateixa direcció, i de la humanitat de la veu protagonista. Una gran novel·la que s’hauria de projectar molt més enllà de les novetats de 2018», Guillem Gisbert.

«Un final que talla l’alè després d’una història rica, farcida de frases memorables i de reflexions interessants i escrita en una llengua saborosa. L’autora amalgama agilitat i profunditat amb un mestratge que fa molt de temps que no havia vist i aconsegueix una novel·la poderosa, dotada d’una ànima que no ens abandona després de la lectura», Imma Monsó.

Llucia Ramis (Palma, 1977) és periodista i escriptora. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa al diari La Vanguardia i col·labora a Catalunya Ràdio i RAC1. El 2010 l’Obra Cultural Balear li va atorgar el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel per la seva labor en el camp de l’animació cultural i el 2013 va rebre el Premi Time Out al creador de l’any. És autora de les novel·les Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna, 2008), Egosurfing (Destino, 2010; Premi Josep Pla) i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna/ Libros del Asteroide, 2013).

LLUCIA RAMIS

Les possessions

Aquest és un relat de fantasmes. Una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un udol. La narradora de Les possessions viatja de Barcelona a Palma per posar fre a l’espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic.

És un cap de setmana incòmode, de converses amb un pare de sobte desconegut, una mare que actua com si res, i un antic amant i mentor. Aquestes trobades reobren velles ferides i transporten la protagonista al centre de la història familiar, marcada per un succés macabre ocorregut a Madrid l’any 1993: implicat en martingales econòmiques i veient-se abocat a la ruïna, l’empresari Benito Vasconcelos, exsoci del seu avi, assassina la dona i el fill i posteriorment se suïcida.

Entre l’elegia, la crònica i el thriller, Llucia Ramis ha escrit una novel·la de múltiples capes que es descabdellen amb lleugeresa i profunditat alhora. Una indagació personalíssima i valenta en el passat d’una família i d’un país; en la naturalesa de les relacions amoroses i els desenganys, de les ambicions i les frustracions; en com construïm la pròpia identitat i ens aferrem a objectes i afectes, conscients que no hi ha res que duri per sempre. Ni tan sols les cases on vam ser feliços, perquè créixer consisteix a no tenir un lloc on tornar.