Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats l’espessor d’una ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o d’hora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita d’una d’elles. Tampoc n’hi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre.

Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, l’eco persistent d’una revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi d’exercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora. 

Com un batec en un micròfon explora els mecanismes de la seducció i de l’atracció entre contraris. Amb una llengua precisa i un estil depurat, Clara Queraltó ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador.

«Una novel·la especular, amb ressons inquietants d’aquella “mena d’amor” que Trabal va convertir en un vals inaturable», Mita Casacuberta.

«Una faula incòmoda que ens recorda que les primeres etapes de l’amor són, en el fons, una forma de prejudici», Guillem Gisbert.

«La troballa de la història no rau tant en el punt de vista femení que ens explica un enamorament d’estiu on ella creu marcar els passos, sinó en el masculí que, tot desfent-los, ens revela el contingut de la seva silenciosa submissió», Imma Monsó.

«La idea del batec no és solament una metàfora, sinó també una veritat que marca el ritme, l’estil i les emocions d’aquesta novel·la», Sergi Pàmies.

«Amb una prosa diàfana i compromesa, gràcies a uns personatges propers, Clara Queraltó ens convida a contemplar els gestos de la seducció amorosa en l’era del “no és no” i l’empoderament feminista», Jordi Puntí.