Acostumada a avaluar les vides dels altres en moments de gran complexitat, la Fiona Maye s’adona de sobte que la seva existència no és com voldria: la seva trajectòria com a jutge del Tribunal Superior especialitzada en dret de família ha anat arraconant la idea de formar-ne una de pròpia, i el seu marit, en Jack, a punt de fer seixanta anys, acaba de demanar-li que li permeti viure una primera i última aventura. I just quan en Jack se’n va de casa, incapaç d’obtenir una aprovació impossible, apareix el cas de l’Adam Henry. Que és anormalment madur i encesament sensible, i exhibeix una bellesa que fa joc amb la seva ment, tan esmolada com ingènua; però que està malalt de leucèmia. I que, assumint les conseqüències de la fe dels seus pares, testimonis de Jehovà, ha decidit rebutjar la transfusió que li salvaria la vida. Però l’Adam encara no n’ha fet divuit, i el seu futur depèn de la Fiona.

La llei del menor és una peça de cambra plena de matisos; una novel•la que juga en el terreny de l’escriptura més incisiva: el de les preguntes difícils de respondre però impossibles d’ignorar. Ian McEwan ens parla del lloc on la justícia i la fe es troben i es repel•leixen; de decisions i conseqüències; de la recerca de sentit; d’aferradors, i d’allò que succeeix quan no ens hi podem agafar. Ho fa amb la seguretat tranquil•la d’un mestre en el ple de les seves facultats.

«Un McEwan veloç i captivador, que demana ser llegit d’una tirada. La llei del menor està composta amb tanta habilitat i executada amb tanta fluïdesa que és un plaer de principi a fi» (David Sexton, London Evening Standard).