Ell ja ha tombat la seixantena, és un famós expert en art, incapaç de donar més amor que el que sent pels retrats femenins de la seva inestimable col·lecció. Ella és una noia que fa anys que no surt de casa, atesa només per un vell porter. Es coneixen perquè ella vol vendre els objectes artístics d’una vil·la que ha heretat. I comencen a jugar a un joc equívoc i excitant que podria conduir a la passió o a l’alliberament. Abans de dirigir la pel·lícula homònima, Tornatore va escriure aquesta versió literària, que és un relat perfectament autònom escrit amb mà de mestre del suspens.

«Un relat rotund i perfectament aconseguit escrit amb un estil concís i eficaç» (La Provincia di Cremona).

«La trama sembla coneguda, però aleshores el relat es converteix en un thriller; sense cadàver, però no sense assassins» (Marina Verna, La Stampa).