Una reelaboració apassionant i nothombiana de la Història Sagrada.

L’Evangeli segons Jesucrist. O l’Evangeli segons Amélie Nothomb. La novel·lista belga s’atreveix a donar veu al protagonista i és el mateix Jesús qui ens narra la seva Passió.

En aquestes pàgines apareixen Ponç Pilat, els deixebles, el traïdor Judes, Maria Magdalena, els miracles, la crucifixió, la mort i la resurrecció, les converses de Jesucrist amb el seu pare diví... Personatges i situacions ben coneguts, però que aquí se’ns narren des d’un punt de vista modern, amb un to líric i filosòfic i amb pinzellades d’humor. Jesucrist ens parla de l’ànima i de la vida eterna, però també del cos i del present; d’allò transcendental, però també d’allò mundà. Hi aflora un personatge visionari i reflexiu que coneix l’amor, el desig, la fe, el dolor, la decepció i el dubte.

Aquesta novel·la reinterpreta i humanitza una figura històrica amb una mirada potser transgressora, tal vegada iconoclasta, però que no busca en absolut la provocació per la provocació ni l’escàndol fàcil.

Sacrilegi? Blasfèmia? És simplement literatura, amb la força i la capacitat de seducció a les quals ens té acostumats l’autora.

«El fill de déu que imagina Amélie Nothomb té desitjos, s’equivoca, li agrada dormir, no li agrada el matrimoni, li fan mal els menyspreus i descobreix la por» (Natalia Wysocka, La Presse); «Nothomb filosofa amb humor sobre el cos, l’amor, el plaer, la ingratitud humana, el patiment, l’esperança, la fe, la mort... Nihil obstat» (Thierry Gandillot, Les Échos).