Emmanuel Carrère ha acostumat els lectors a esperar-ne l’inesperat, i en aquesta obra monumental, gairebé èpica i sens dubte radical, aborda la fe i els orígens del cristianisme, ni més ni menys.

A El Regne s’entrecreuen la vivència de l’autor, que abraça la fe en un moment de crisi personal, i les històries de Pau i de Lluc. Pau, que cau del cavall, té una il•luminació mística i passa de lapidar cristians a propagar la nova fe que transmuta els valors. I Lluc, que escriu la vida de Jesús i a partir del qual ens endinsem en els Evangelis. Enmig d’aquestes històries entrellaçades apareixen la sèrie sobre zombis en què Carrère fa de guionista, una cangur exhippie i amiga de Philip K. Dick, els bolxevics comparatsa mb els primers cristians, webs porno, visions erudites sobre les fonts del cristianisme, la desaparició –resurrecció?– del cadàver de Jesús… A Carrère li interessa el missatge transgressor del cristianisme i la desmesura de la fe. I aquest llibre provocador és una indagació rabiosament contemporània que ens parla de la perplexitat, el dogma, el dubte, la redempció i la construcció d’una creença amb tesis rupturistes i rituals estranys.

«Es llegeix com una novel•la d’aventures, fascinant, erudita i sovint molt divertida» (Les Inrockuptibles)

«El Regne desafia tots els gèneres: narració, indagació, assaig, llibre d’història i d’introspecció, és apassionant de cap a peus» (François Busnel, Lire)

«Per explicar com van actuar aquests improbables agents de la subversió radical, Carrère exerceix d’historiador, de periodista, “detectiu” seria la paraula exacta» (Ève Charrin, La Nouvelle Quinzaine Littéraire).