L’Ernest, el protagonista d’aquesta novel·la, escriu a algú a qui estima: li vol narrar el seu desig, vol recordar la nit anterior, celebrar-la. Però no pot fer-ho. No pot parlar de desig sense embrancar-se en l’autojustificació i la culpa, i per això convoca un narrador.

És aquesta nova veu, intel·ligent i desinhibida, que ens explica la seva història: coneixem l’Ernest quan encara és un nen i assistim al seu despertar sexual, amb les primeres obsessions, els estranys mecanismes de la seducció, la pornografia, l’amor, els desenganys... El seguim durant tota la seva joventut fins que s’enamora de l’Aurora, amb qui trava una relació insòlita i esquitxada d’altres persones, com la Gisela, casada, mare, interessada en l’amor lliure. Així, veiem desfilar gairebé dues dècades –les de la consolidació de les xarxes socials i el feminisme, les que travessen de Messenger a Tinder– com una educació sentimental i política. Trampejant el pes de les normes i les convencions, l’Ernest, com tota una generació, mira d’inventar un codi per a si mateix.

Honest i incisiu, Arià Paco obre la porta de la narrativa masculina sobre el desig heterosexual, sobre la seducció i sobre el sexe d’uns homes que no són ben bé uns altres però ja no són els mateixos; una narrativa a la qual no li valen els relats antics ni les etiquetes d’estar per casa, i que té tot un paisatge nou per explorar.

En paraules de membres del jurat:

«¿“Tot el que es diu en el sexe és sempre veritat”? Llegint Teoria del joc, constates que encara hi ha novel·les que et poden afectar com un desastre i obrir-te el mar gelat que portes dins, que deia Kafka...», Mita Casacuberta.

«Una novel·la sobre la vida sexual d’una generació. Arià Paco hi dissecciona amb ull clínic les estratègies millennial per fer-se càrrec del desig. Al balanç, algun triomf però també alguna emoció atàvica difícil de controlar», Guillem Gisbert.

«En un context en què és tendència la crítica simplista a les virilitats tòxiques, és enriquidor el sorgiment de la veu d’un jove narrador que ens revela com s’inicia en el sexe i en l’amor immers en qüestionaments crítics que els relats pioners sobre la deconstrucció de la masculinitat a penes ha gosat afrontar», Imma Monsó.

«Amb una franquesa reconfortant i un afinat sentit de l’observació, Arià Paco proposa una reflexió sobre la vulnerabilitat i les contradiccions entre les noves masculinitats i el feminisme», Sergi Pàmies.

«Com si actualitzés les intrigues morals de Les amistats perilloses en l’època de les xarxes socials i el poliamor, aquesta novel·la explora les fronteres de les noves masculinitats, alhora que en qüestiona l’impacte en l’era dels “sentinelles del consentiment i la prudència”. Teoria del joc es llegeix també com una educació sentimental al segle xxi, on els protagonistes viuen dins el triangle que fan el desig, el sexe i l’amor», Jordi Puntí.