El temps de la promesa
Contra la condició pòstuma o el temps en què tot s’acaba
Marina Garcés, Lluís Calvo, Llucia Ramis, Bernat Castany Pardo, Eloy Fernández Porta
Informació general
L’interès humà per la finitud és tan antic com la pròpia autoconsciència de l’ésser. Apocalipsi, pulsió de mort o final de la Història. «És més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme», s’atribueix tant a Slavoj Žižek com a Fredric Jameson. El realisme capitalista de Mark Fisher ja forma part del nostre marc de pensament, i el “rellotge de la fi del món” s’ha actualitzat a 90 segons de l’apocalipsi humà.
Jean-François Lyotard, així com altres postmodernistes, va teoritzar a finals del segle passat sobre la desaparició dels grans relats de la civilització occidental i de les seves respectives promeses. Es van exaltar els relats petits i es va insistir en la impossibilitat de generar una narració capaç d’englobar la nostra història en una totalitat.
Com llegim avui, dècades més tard, tot aquest aparell teòric? A Nova il·lustració radical, Marina Garcés parla de “la condició pòstuma”: a nivell mediàtic, acadèmic i cultural se’ns confronta amb la necessitat de pensar-nos des de l’esgotament del temps i des de la fi del temps. Però: quins temors i oportunismes alimenten aquests relats catastrofistes? Hem renunciat a la llibertat i a (la lluita per) la millora de les nostres condicions de vida? Si ha acabat alguna cosa, de quina es tracta? I què ha començat, en el seu lloc? Podem seguir imaginant finals?
Prometre, defensa Garcés a El temps de la promesa, pot ser una forma de rebel·lió que introdueixi la batalla pel valor de la paraula en un present incert i en un futur amenaçat.
Programa
02/10 - Marina Garcés: La condició pòstuma
09/10 - Bernat Castany Prado: La fi i la por
16/10 - Llucia Ramis: La sobreexplotació del territori
23/10 - Lluís Calvo: La fi de la comunitat
30/10 - Eloy Fernández Porta: Finalàndia. Una reflexió sobre el present entès com a cadena de conclusions
Bibliografia
Berbel Sánchez, SaraCastany Prado, Bernat,
Obedecedario patriarcal, Nuevos cuadernos Anagrama, 2024
Boltanski, LucEsquerre, Arnaud,
Enriquecimiento, Argumentos, 2022
Carrillo, NataliaLuque, Pau,
Hipocondría moral, Nuevos cuadernos Anagrama, 2022
d'Eramo, Marco,
Dominio, Argumentos, 2022
d'Eramo, Marco,
El selfie del mundo, Argumentos, 2020
Fernández Porta, Eloy,
Homo Sampler. Tiempo y consumo en la Era Afterpop, Argumentos, 2008
Fernández Porta, Eloy,
Medianenas & milhombres, Crónicas, 2024
Gozalo Salellas, Ignasi,
La excepcionalidad permanente, Nuevos cuadernos Anagrama, 2023
Guasch, Pol,
Ofert a les mans, el paradís crema, Llibres Anagrama, 2024
Latronico, Vincenzo,
Las perfecciones, Panorama de narrativas, 2023
Garcés, Marina,
El temps de la promesa, Nuevos cuadernos Anagrama, 2023
Garcés, Marina,
Nova il·lustració radical, Nuevos cuadernos Anagrama, 2017
Pacheco, Anna,
Estuve aquí y me acordé de nosotros, Nuevos cuadernos Anagrama, 2024
Preciado, Paul B.,
Dysphoria mundi, Narrativas hispánicas, 2022
Calvo, Lluís,
El segrest de la política, Nuevos cuadernos Anagrama, 2024
Srinivasan, Amia,
El derecho al sexo, Argumentos, 2022
Serra, Clara,
El sentido de consentir, Nuevos cuadernos Anagrama, 2024
Žižek, Slavoj,
Como un ladrón en pleno día, Argumentos, 2021
Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa, autora, professora de la Universitat Oberta de Catalunya i impulsora del col·lectiu Espai en Blanc i de l'Escola de Pensament del Teatre Lliure. A Anagrama ha publicat Nova il·lustració radical i El temps de la promesa.
Lluís Calvo (Saragossa, 1963) és poeta, narrador, crític literari i assagista, àmbit en què ha publicat Les interpretacions, Baules i llenguatges, El meridià de París, L’infiltrat, Els llegats, Transfiguracions i El dilema de l’amor. En Anagrama ha publicat El segrest de la política.
Llucia Ramis (Palma, 1977) és periodista i escriptora. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa al diari La Vanguardia i col·labora a Catalunya Ràdio, RAC1 i TV3. El 2018 va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb Les possessions.
Bernat Castany Prado (Barcelona, 1977) es escritor y profesor en la Universidad de Barcelona. En Anagrama ha publicado los ensayos Una filosfía del miedo y Obedecedario patriarcal. Estrategias para la desobediencia, en coautoría con Sara Berbel Sánchez.
Fotografía © Laura Rosal.
Eloy Fernández Porta (Barcelona, 1974) es doctor en Humanidades por la Universitat Pompeu Fabra, con Premio Extraordinario de Doctorado. Ha publicado trece libros de «crítica mutante cuyas ideas se metamorfosean en estilo y forma narrativas» (Christine Henseler).