20 anys d’un llibre excepcional i pioner en el gènere de la novel·la de fets reals. 

Pròleg de Jordi Amat.

Un relat que posa la pell de gallina, una història real que atordeix el lector, un llibre excepcional i pioner. L’adversari és «el primer clàssic del gènere narratiu més innovador de la literatura del segle XXI: la novel·la de fets reals», com diu Jordi Amat al pròleg a aquesta nova edició que publiquem en el vintè aniversari de la primera.

El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills i els seus pares, i va intentar, sense èxit, suïcidar-se. La investigació va revelar que no era metge, tal com ell pretenia, però tampoc era cap altra cosa. Mentia des que tenia divuit anys. A punt de veure’s descobert, va preferir eliminar les persones a qui no hauria pogut sostenir la mirada. El juliol de 1996 va ser condemnat a cadena perpètua, i l’abril de 2019 va sortir de la presó en llibertat condicional.

Emmanuel Carrère va entrar en contacte amb ell, va assistir al judici. Va intentar relatar amb precisió, dia rere dia, aquesta vida en solitud, d’impostura i d’absència. Imaginar què li bullia al cap durant les hores buides, sense projectes ni testimonis, quan se suposava que era a la feina i en realitat passava el temps en aparcaments d’autopista o als boscos del Jura. Comprendre, al capdavall, de quina manera ens toca i ens afecta una experiència humana tan extrema.

«No només ha reconstruït la maquinària dels crims, com Truman Capote a A sang freda, sinó que ha volgut comprendre les forces que en movien els engranatges» (Le Monde); «Novel·la apassionant i reflexió de calfred» (David Trueba).